Tres intervencions al Passeig de Gràcia que van tornar a cada edifici allò que algú havia decidit tapar
El Passeig de Gràcia és un dels aparadors de l’arquitectura barcelonina. Cada façana explica alguna cosa — el modernisme, el noucentisme, la burgesia del segle XIX que va encarregar edificis per deixar empremta. Els arquitectes que vinguin al UIA 2026 el recorreran amb lupa.
A GTA Europa hem intervingut en tres edificis d’aquest eix. I els tres tenen alguna cosa en comú: que quan vam començar a actuar ens vam trobar capes i més capes de materials d’intervencions anteriors que tapaven l’original. Capes de decisions que algú va prendre en un altre moment i que havien anat esborrant allò que l’edifici era. La nostra feina va ser, en els tres casos, treure-les a la llum.
Passeig de Gràcia 3, pedra natural enterrada sota capes d’estuc
Hi ha intervencions que són, en el fons, una feina d’arqueologia. Al Passeig de Gràcia 3 vam trobar les tribunes de l’edifici completament cobertes d’estuc. Algú, en una rehabilitació anterior, havia decidit tapar la pedra natural amb arrebossat. Sense més.
Vam picar tot el revestiment. Vam recuperar els ornaments, els detalls de relleu i les pintures originals. Vam reproduir les motllures que havien desaparegut i vam decapar les pintures que cobrien la pedra. També faltava un balcó sobre una de les tribunes: el vam reconstruir fabricant una barana bessona a l’existent amb motlles i peces de pedra artificial.
La contaminació havia fet la seva feina sobre la façana. La mala intervenció anterior també. Després, l’edifici va tornar a tenir l’aspecte que tenia quan es va construir.
Casa Rocamora, Passeig de Gràcia 12. Vitralls modernistes restaurats a mà i una cúpula ceràmica peça a peça
Les Cases Rocamora estan catalogades com a Patrimoni Arquitectònic i Historicoartístic de Barcelona. Això significa que cada decisió que prens té un nivell d’exigència molt alt i que els marges d’error són mínims.
Vam desmuntar i restaurar manualment els vitralls originals de les tribunes. Les peces malmeses es van substituir per vidres de textura i color equivalents. Els emplomats es van segellar amb massilla d’oli de llinosa, com es feia originalment. La cúpula ceràmica es va netejar peça a peça — detergent neutre, raspall suau, esbandida, assecat manual — perquè no hi havia cap altra manera de fer-ho sense comprometre el vidriat.
Els pinacles, baranes, escuts i traceries de la coberta es van netejar, consolidar i reproduir on va caldre. Les fusteries de fusta de tribunes, balcons i finestres es van substituir per noves mantenint l’estètica històrica. Un projecte que posa a prova la paciència i la precisió a parts iguals.
Passeig de Gràcia 67, quan l’encàrrec inicial es converteix en una altra cosa
Això passa més del que sembla. Hi vam arribar per rehabilitar el fons de façana d’aquesta finca residencial de l’Eixample i, durant el decapat, vam trobar fissuració generalitzada en el revestiment original i materials d’intervencions anteriors que no eren compatibles amb l’edifici. L’abast de la intervenció va canviar.
Picat complet, nou estucat amb morter de calç, veladura final per unificar la superfície. I una troballa que va marcar el projecte: els buits originals de coronació havien desaparegut en una actuació anterior. Amb els plànols històrics de l’edifici, els vam reobrir i vam reposar les finestres de fusta i llibrets per tornar la composició original de la façana.
Vist des del carrer sembla senzill. Però tornar les proporcions originals a una façana exigeix llegir l’edifici amb molta precisió.
El Passeig de Gràcia no es manté sol
Quan els congressistes del UIA 2026 recorrin el Passeig de Gràcia i mirin cap amunt, veuran façanes que algú ha decidit cuidar. Darrere de cada una hi ha un diagnòstic, una decisió tècnica, hores de feina artesanal i, gairebé sempre, alguna troballa que ningú esperava.
Molt aviat us explicarem les intervencions a la Via Laietana. Dos edificis amb història densa que intervencions anteriors havien deteriorat — i el que vam trobar quan vam començar a treballar.