Casa Batlló, el Drac de Pedralbes, la Casa Amatller… Barcelona és plena de dracs. Aquest Sant Jordi, aixeca la vista i busca’ls.
A GTA Europa volem celebrar Sant Jordi a la nostra manera: recordant que Barcelona no només fa olor de roses el 23 d’abril. També té dracs. Molts. I fa segles que s’amaguen a les seves façanes, les portes i les teulades, esperant que algú s’hi fixi.
Nosaltres, que fa tres dècades que pugem a bastides i mirem de prop el que els altres veuen de lluny, hem après a llegir-los. Perquè cada edifici guarda una història, i la de Barcelona n’és plena de bèsties de pedra, ferro forjat i ceràmica que cap cavaller no ha aconseguit vèncer del tot.
Aquest Sant Jordi us convidem a recórrer amb nosaltres els racons de la ciutat on el drac continua viu. I de passada, a entendre per què rehabilitar un edifici antic és també, a la seva manera, un acte de conservar la llegenda.
La casa que és un drac
No cal anar gaire lluny. Al Passeig de Gràcia, el número 43 no és una casa: és un drac. Antoni Gaudí va convertir la Casa Batlló en la viva representació de la llegenda de Sant Jordi. La teulada ondulada d’escates tornassolades és el llom de la bèstia. La torre amb creu, l’espasa del cavaller. Els balcons, els cranis de les víctimes. I tota la façana, un conte de pedra i ceràmica que canvia de color segons l’hora del dia.
Quan hom treballa en rehabilitació d’edificis com fem a GTA Europa, aprèn a llegir una façana com si fos un text. Cada esquerda té la seva història. Cada ornament, el seu significat. I la Casa Batlló ens recorda que un edifici pot ser, alhora, art, arquitectura i mitologia.
El drac que ningú toca, El Drac de Pedralbes
Hi ha un racó de Barcelona que poca gent coneix i que guarda un dels dracs més impressionants que hem vist. A l’Avinguda de Pedralbes, 7, una porta de ferro forjat de cinc metres obre les fauces cap a qui s’atreveix a acostar-s’hi.
És el drac dels Pavellons Güell. Obra de Gaudí, de 1887. Representa Ladó, el guardià mitològic del Jardí de les Hespèrides. Té ales de ratpenat, escates al cos i una llengua que sembla que es mogui. Diuen que en l’origen estava pintat de colors i tenia un mecanisme per moure les urpes.
El que no diuen és el que se sent en aturar-se davant seu. La sensació que algú —o alguna cosa— et mira des de fa més de cent anys.
Sant Jordi també viu en pedra
El drac no sempre guanya. A la façana de la Casa Amatller, l’escultor Eusebi Arnau va tallar en pedra el moment exacte en què Sant Jordi clava la llança. A la Casa de les Punxes, un mosaic de ceràmica vidriada mostra el sant aixafant el drac, amb una llegenda escrita als peus que encara fa posar la pell de gallina: «Sant Patró de Catalunya, torneu-nos la llibertat».
Al Palau de la Generalitat, hi ha representacions del sant des del 1418. La més curiosa, a la façana gòtica del carrer del Bisbe, té un casc que sembla d’astronauta. No és un error: és una restauració contemporània que algú va fer amb sentit de l’humor. O amb sentit de la història.
I a les Rambles, a la cantonada amb el carrer de la Boqueria, la Casa Bruno Cuadros llueix un drac xinès de ferro forjat que aguanta un fanal. Exòtic, inesperat, i completament barceloní.
Els dracs que ningú veu
Hi ha un altre drac que poca gent assenyala. És al Park Güell, sobre la famosa font de trencadís de l’entrada. És Pitó, la serp de l’oracle de Delfos. Gaudí el va situar just a sobre dels dipòsits d’aigua del parc, com a guardià de les aigües subterrànies. El detall és tan subtil que la majoria de visitants li fan una foto sense saber què estan fotografiant.
I llavors hi ha el drac del Parc de l’Espanya Industrial, a Sants. Pesa 150 tones, té tres tobogans a l’interior i és una escultura del basc Andrés Nagel. El drac més inesperat de Barcelona. El favorit dels nens del barri.
També el Castell dels Tres Dragons, al Parc de la Ciutadella. Construït per Domènech i Montaner per a l’Exposició Universal de 1888. El nom ve d’una comèdia popular de l’època. Avui és el Museu de Ciències Naturals, però el nom continua sent el mateix: el castell dels tres dracs.
Feliç Sant Jordi
Aquest 23 d’abril, a més de regalar un llibre i una rosa, us animem a sortir a passejar per Barcelona amb els ulls ben oberts. Aixequeu la vista de les parades de flors. Aparteu-vos un moment del bullici de les Rambles. I busqueu els dracs.
Són a les portes, a les teulades, a les cantonades. Al ferro forjat, a la ceràmica, a la pedra. Alguns fa segles que miren passar la ciutat sense que gairebé ningú els vegi. Només cal saber on mirar.