Barcelona destina 2,5 milions d’euros a rehabilitar ateneus, teatres i equipaments de cultura popular.
Hi ha una diferència entre un edifici protegit i un edifici viu. El primer es conserva. El segon s’usa, s’omple, es desgasta i necessita manteniment. I quan aquest manteniment arriba a temps, l’edifici dura molt més que qualsevol catalogació.
2,5 milions per als espais que la ciutat no es pot permetre perdre.
Barcelona acaba d’aprovar una partida de 2,5 milions d’euros per rehabilitar ateneus, teatres privats i equipaments de cultura popular. La major part — 1,35 milions — es destinarà als 27 ateneus de la ciutat, amb actuacions previstes entre 2026 i 2027 per afrontar intervencions de gran envergadura que no poden cobrir-se amb les línies ordinàries de subvencions. Altres 850.000 euros aniran a teatres privats, i 350.000 a equipaments de cultura popular.
L’objectiu és millorar les infraestructures i els serveis que aquests espais ofereixen a la ciutadania, reforçant el seu paper com a llocs de trobada i activitat cultural. No és una inversió en pedra. És una inversió en el que la pedra permet.
Per a GTA Europa, aquest tipus de decisió té una lectura molt concreta: els edificis que més ens costen de rehabilitar són els que ningú ha mantingut durant dècades. Els que han tingut un ús continu, amb una comunitat que els habita i els cuida, arriben en millor estat. L’ús és, en si mateix, una forma de conservació.
Els ateneus de Barcelona són un bon exemple. Molts ocupen edificis de finals del segle XIX i principis del XX, amb façanes, fusteries i elements ornamentals que tenen el mateix valor patrimonial que qualsevol edifici catalogat de l’Eixample. La diferència és que aquests continuen sent de la gent del barri. Això és exactament el que els fa més difícils d’abandonar — i més fàcils de salvar.
El patrimoni es conserva millor quan continua tenint vida. I les ciutats que ho entenen així inverteixen abans que sigui urgent.
Font: Metrópoli Abierta / Barcelona Cultura — barcelona.cat
Imatge: Wikipedia Por Enfo – Trabajo propio, CC BY-SA 3.0,