El va fer intervencions anteriors mal resoltes.
Tercera entrega de Barcelona rehabilitada. L’antiga seu de Transmediterránea al número 2 i la Casa Arturo Bulbena al número 51: el que vam trobar i el que vam haver de desfer abans de poder començar.
La Via Laietana no és un carrer qualsevol. La van obrir a principis del segle XX enderrocant centenars d’edificis medievals del barri de Sant Pere. El que va quedar dempeus al seu voltant era patrimoni per definició. Alguns d’aquests edificis van arribar al segle XXI amb dècades d’intervencions a sobre: arrebossats, pintures, revestiments que no eren els originals i que, amb el temps, van acabar causant més dany que el que pretenien protegir.
En aquesta entrega de Barcelona rehabilitada documentem dos projectes a Via Laietana on la feina de GTA Europa va començar, en bona part, per desfer el que altres havien fet.
Via Laietana, 2. L’antiga seu de Transmediterránea: forja, pedra i una torre que va tornar a parlar.
L’edifici de Via Laietana 2 és un dels més reconeixibles del tram baix del carrer. Construït als anys vint del segle passat, va ser durant dècades la seu de la Compañía Transmediterránea. La seva façana combina elements classicistes amb detalls de forja treballada i una torre que articula la cantonada amb el Passeig d’Isabel II.
Quan GTA Europa hi va intervenir, la façana presentava capes de pintura que ocultaven la pedra original i un estat de deteriorament en els elements de forja que requeria una intervenció peça a peça. El procés va incloure l’eliminació controlada dels recobriments, la neteja i consolidació de la pedra, i la restauració dels elements metàl·lics: baranes, motllures i remates de la cornisa.
La torre, que havia perdut visibilitat sota el deteriorament acumulat, va recuperar després de la intervenció la lectura que tenia com a remat del conjunt. Avui és de nou un dels elements que articula visualment la trobada entre Via Laietana i el front marítim.
Via Laietana, 51. Casa Arturo Bulbena: escames vidriades, ornaments recuperats de l’arxiu i una façana que algú va cobrir amb fibrociment.
La Casa Arturo Bulbena és un edifici modernista de principis del segle XX. La seva façana original incloïa revestiments d’escames vidriades, un tipus d’acabat característic de l’arquitectura catalana del període que requereix una fabricació artesanal específica i que, quan es perd, és molt difícil de reposar.
En algun moment de la segona meitat del segle XX, bona part de la façana va ser coberta amb plaques de fibrociment. Una solució de manteniment barata i ràpida que, amb el pas dels anys, va resultar ser exactament el contrari: el fibrociment retenia humitat, la transmetia a l’estructura i deteriorava des de dins el que pretenia protegir des de fora.
GTA Europa va retirar el fibrociment, va sanejar l’estructura subjacent i va abordar la recuperació de les escames vidriades treballant amb l’arxiu històric per documentar el disseny i els colors originals. Els ornaments que havien desaparegut sota les plaques van ser també recuperats, alguns d’ells a partir de documentació fotogràfica i d’hemeroteca.
El resultat és una façana que va tornar a ser el que era, no el que dècades de pedaços havien convertit en norma.
El que Via Laietana ens va ensenyar
En els dos projectes de Via Laietana, el repte més gran no va ser tècnic en el sentit convencional. Va ser diagnòstic: entendre què hi havia a sota, què havia causat el dany i en quin ordre calia intervenir per no reproduir els errors anteriors.
El temps deteriora els edificis, sí. Però sovint el que trobem a façana és dany acumulat d’intervencions que no van entendre el material amb el qual estaven treballant. Revertir-ho exigeix temps, metodologia i, en molts casos, una feina d’arxiu que va més enllà de l’obra.
Molt aviat, l’última entrega de Barcelona rehabilitada: Rambla Catalunya i Plaça Catalunya. Dos projectes amb alguna cosa en comú que no sempre es coneix: la rehabilitació va ser a cost zero per a la propietat.