El projecte de reforma integral del Palau de Pedralbes integra geotèrmia, fotovoltaica i accessibilitat real en un edifici de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) sense alterar la seva imatge exterior.
Hi ha edificis que tothom coneix i gairebé ningú no pot visitar del tot. El Palau de Pedralbes és un d’ells. Un Bé Cultural d’Interès Nacional amb segles d’història, jardins de Gaudí i una façana reconeixible en qualsevol guia de Barcelona. I amb problemes d’accessibilitat que cap de les intervencions anteriors no havia resolt.
El 29 de juny de 2026, el Govern va anunciar el projecte guanyador per a la seva reforma integral: la proposta Eix Palatí. Les obres començaran el 2028 amb previsió d’acabar el 2030.
Patrimoni catalogat amb deutes pendents
El Palau té origen en una masia del segle XVII. Va passar per Eusebi Güell, per Antoni Gaudí, per la monarquia, per l’Ajuntament de Barcelona i per la Generalitat. Cada etapa va deixar capes. Algunes, reformes coherents. D’altres, solucions provisionals que amb el temps es van convertir en dèficits reals: d’accessibilitat, de seguretat estructural, d’adequació als estàndards actuals d’ús.
Intervenir en un BCIN no és senzill. La protecció exigeix que qualsevol actuació respecti els valors històrics i arquitectònics de l’edifici. Això descarta solucions ràpides i obliga a treballar amb precisió: saber què es pot tocar, què s’ha de conservar i com introduir el nou sense que es noti des de fora.
El projecte guanyador respon a aquesta exigència amb una premissa clara: totes les millores —accessibilitat, instal·lacions energètiques, intervenció estructural— s’integren de manera que no alterin la silueta ni la configuració original de l’edifici.
El que el projecte resol
En matèria d’accessibilitat, la proposta reorganitza els espais i els fluxos de circulació interior per garantir un ús real de l’edifici, no només simbòlic. S’enderroquen les cavallerisses —una addició posterior que no forma part de l’edifici original— cosa que permet recuperar la lectura de la façana nord i ampliar la superfície de jardí. S’obren patis i noves claraboies per millorar l’entrada de llum natural.
En matèria energètica, el projecte porta l’edifici a consum gairebé nul: plaques fotovoltaiques integrades a la coberta amb producció de 100.000 kWh anuals, sistema geotèrmic amb 32 sondes de 120 metres, aerotèrmia d’alta eficiència i ventilació natural creuada que aprofita la distribució original de l’edifici —uns 180 dies a l’any sense climatització mecànica.
Tot això en un edifici catalogat. Sense alterar el que el fa ser el que és.
Una lliçó que va més enllà del Palau
El Palau de Pedralbes concentra, amb molta visibilitat, els reptes que defineixen la rehabilitació del patrimoni històric en qualsevol ciutat europea: com millorar l’accessibilitat sense perdre els valors arquitectònics, com intervenir en l’estructura sense alterar la imatge exterior, com actualitzar les instal·lacions d’un edifici protegit perquè compleixi els estàndards del segle XXI.
La resposta que dona aquest projecte és que és possible. Que patrimoni catalogat i accessibilitat real no són objectius incompatibles. Que rehabilitar no és conservar tal com és —és també posar al dia el que l’edifici necessita per continuar sent útil.
Això també és rehabilitar patrimoni.
Font: ElNacional.cat, 29 de juny de 2026.
Imatge: Wikipedia Per Canaan – Own work, CC BY-SA 4.0,